Diari de la filmació d'un curt (1ª part)

Divendres 30 de maig

Falta poc menys d'un mes per acabar les classes i ens posem "manos a la obra" en la filmació del nostre curt.

Quedem per anar a Masquefa, a casa la Irene, per gravar algunes escenes. Agafem la càmara que ens deixa el Pitu, el trípode, la cinta i bateries i esperem...i com que qui espera es desespera marxem, abans de desesperar-nos (que ja ho farem després)

Arribem a Masquefa i esperem... això sí, davant un cafè regenerador! Tot el material és apunt...però no arriba...i, marxem, després de comprovar que hem desperdiciat una tarda i no hem començat a filmar res... Però hem decidit que la protagonista del curt serà una de nosaltres, així no hem de dependre de ningú de fora (o de dins), la Irene s'ofereix, ella serà la protagonista!

Dilluns 2 de juny

Quedem a 2/4 de 7h a l'estació de Sant Cugat del Vallès per començar a gravar (segon intent!) unes escenes exteriors... La Laura i la Irene vénen des de la uni (i ningú més?) però hem topat amb un nou obstacle, a l'ADRE no ens deixen la càmara i se'n van fins a Masquefa a buscar una càmara, sort d'això...

Gravem els carrers de Sant Cugat, els embussos de trànsit...sembla que el nostre "gafe" s'ha trencat, QUE BÉ!!!

Ara anem a gravar al bar, un bar vell i històric de Sant Cugat però la sorpresa és nostra quan els cambrers ens diuen que NO, que no podem gravar ni dins ni fora, vaya... doncs anem a buscar-ne un altre que només gravem des de l'exterior...

Dilluns 16 de juny

Ja fa uns dies que no ens hem pogut veure per gravar. La Laura i la Irene van poder anar un dia a Barcelona a gravar unes escenes a l'Hospital de Sant Pau.

Tornem a anar a Masquefa. Se'ns afegeix, per primera vegada, la Lidia que fins ara no havia pogut venir.

Gravem les escenes que NO vam poder gravar el primer dia...

Comencem a editar-ho, tot i que la Irene ja havia començat a muntar-la al seu ordinador portàtil...

Tarda intensa... ens estem a Masquefa fins ben bé les 10 de la nit, ja és fosc i no podem gravar la última escena, a l'exterior...

Pecador...curtmetratge

http://www.youtube.com/watch?v=WrMpnw289aA&feature=related

Ahir vam fer un primer intent de començar a gravar el nostre curtmetratge però no va ser possible... què hi farem, ho tornarem a intentar la setmana vinent...

És per això que, com que no l'hem pogut gravar m'he mirat alguns curts que estan penjats al "youtube" (gran font d'informació audiovisual gratuïta), i m'ha agradat molt aquest que he posat aquí, Pecador, de Víctor Mani.

Amb dós únics plans narren una història sense veu, ja que la veu no és necessària, la imatge i el cartell que "Déu" ho expliquen tot... És un curt que explica, de manera breu, ràpida i ben visual, els set pecats capitals, amb una sola imatge, amb una sola persona.

La imatge és ben simple i els efectes inexistents. Amb això es demostra que fer un curtmetratge pot fer-se de manera senzilla, sense tenir una història rebuscada, amb efectes especials ni protagonistes impressionants, com massa sovint passa a les pel·lícules comercials que ens arriben...

Més d'una persona, home o dona, segurament es trobarà identificat amb aquest personatge "pecador", i és que la realitat és ben bé igual de semblant que la ficció, o no?

La veritat és que no sé si el vídeo es podrà veure, però jo ho he intentat, seguint els passos que em van explicar...

Anuncis, anuncis i més anuncis

Com ens poden persuadir els anuncis?

Fa unes setmanes vam veure un anunci d'una noia que simbolitzava una consola de vídeo...
el poder de les imatges i dels missatges que transmeten els anuncis és impressionant i a vegades no som conscients de com poden persuadir-nos...
Estem massa acostumats a veure anuncis sense parar-nos a analitzar la seva forma, el llenguatge no verbal que transmet, el llenguatge verbal, les músiques...

• Anuncis de cotxes plens de noies guapes, rosses i esbeltes que quasi van despullades i que estan al servei d'un home de mitjana edat, de cabells grisos i massa vestits.


• Anuncis de detergents protagonitzats per dones de mitjana edat, mal vestides i mal pentinades, gens esbeltes i del tipus "maruja".

Hi ha diverses cases comercials (marques de roba, beguda) que tenen molta experiència en la creació d'espots publicitaris. Algunes aposten per la provocació i aquests, ens agradin o no, aconsegueixen que ens fixem en l'anunci i en el producte perquè, qui no recorda les diferents campanyes publicitàries de "beneton"? barreja de les paraules de moda en l'actualitat: multiculturalisme, diversitat, mestissatge...

En les dues imatges es juga amb la provocació, una ensenyant un caball muntat a un altre i en la següent dos culls de dues noies.

En les dos imatges el paral·lelisme de colors és idèntic: blanc - negre

Ambdues imatges poden mostrar reaccions contràries a un sector de la població, més purità, però segurament no és el públic que la casa comercial desitja captar, sinó aquell més "progre", més obert de ment perquè....

"vestir beneton és vestir la diversitat, ser obert i gens recatat".

Pissarres, enquadraments i tipus de plans...

La tecnologia a l'escola

Aprofitant la visita que alguns de la classe van fer a Expodidàctica fa quinze dies, hem parlat d'aquells aspectes que més els van cridar l'atenció i un d'aquests ha estat la pissarra interactiva.
Una reflexió que cal fer-nos al voltant de la introducció de noves tecnologies a l'escola és, fins a quin punt aquestes canvien l'estructura i la visió de l'escola; és a dir, la pissarra interactiva canvia el rol del professor que actua únicament com a transmissor de coneixement? No segueix repetint l'estructura [piramidal] del mestre que explica (davant una pissarra interactiva, pissarra convencional, powerpoint, etc.) i els nens escolten?

"incorporem innovació a l'escola sense realment innovar?"

A l'hora de filmar una història cal tenir en compte...

... l'enquadrament

Una de les lleis més vàlides per fer un bon enquadrament de la imatge que volem filmar o fotografiar és l'anomenada "Llei dels Tres Terços". Segons allò que volem comunicar escollim un tipus d'enquadrament o un altre, és a dir, situarem l'acció, els objectes oi els personatges de manera que aquesta organització segueixi la voluntat expressiva que volem donar.

La llei dels tres terços consisteix en dividir la imatge en nou parts iguals (tres horitzontals i tres verticals) i en aquests espais situem els personatges, els objectes i l'acció de manera que tinguin una expressivitat.

... els tipus de plans i allò que expliquen

En funció d'allò que volem explicar utilitzarem uns tipus de plans o altres. Aquests es divideixen en tres grabs grups dins els quals hi trobem subgrups:

1. Plans llunyans: són plans descriptius que serveixen per descriure grans accions, llocs, etc.
-Gran Pla General (GPG): és difícil reconèixer les persones (si hi són) que formen part d'un paisatge urbà o natural.
-Pla General (PG): el personatge es pot identificar, però és difícil veure'n els detalls.

-Pla Conjunt (PC): ens mostra un grup de persones i aquests surten sencers a la pantalla.

2. Plans mitjans: són plans narratius, narren una acció, a través de l'acció o del diàleg.

-Pla sencer (PS): el personatge apareix sencer en la imatge.
-Pla americà o tres quarts (PA): el personatge apareix de més a la vora. Està extret de les pel·lícules americanes del "far west" on era important que al personatge se li veiessin les cartuxeres on anaven situades les pistoles i l'espressió dels ulls.
- Pla mitjà (PM): el personatge apareix més proper. És útil quan sorgeixen converses entre els personatges.

3. Plans propers: són plans expressius, serveixen per mostrar reaccions i expressions dels personatges.

- Primer Pla (PP): Només es veu la cara del personatge. La cara del personatge expressa uns sentiments que es volen ressaltar.
- Primeríssim Primer Pla (PPP): Ens aproximem més a la cara del personatge i només es veuen els ulls, esperant una expressió emotiva del personatge.
- Pla Detall (PD): Mostra una part del personatge o de l'objecte que es vol ressaltar: peus, tatuatge, etc.

Reorganitzant-me

Avui no hem tingut classe i he aprofitat per fer un petit repàs a tot allò que hem fet fins avui i anotar-ho ben anotat...


LA IMATGE EN MOVIMENT
Una manera de veure una imatge en moviment és jugar amb els efectes que els objectes, moguts a gran velocitat, produeixen en la nostra retina. D'això se'n diu retenció retiniana, i és la culpable que creiem que veiem una imatge en moviment a la televisió, al cinema quan són imatges estàtiques que ens passen davant els nostres ulls a una gran velocitat. Al cinema són 24 fotogrames per segon, a la televisió en són 25.

La televisió és un espai on constantment se'ns ofereixen imatges en moviment. És, a més, un mitjà que ens ajuda a construir veritats que a vegades no són certes, i un mitjà que diàriament veuen els nens,

Com veiem la televisió amb els nens? Pot convertir-se en una eina educativa? Quins missatges cal tenir en compte?







Hem vist un capítol de Walt Disney de l'any 1940 en el qual, en un petit fragment aparentment inofensiu dirigit a nens es donen un munt de missatges ocults: lluita entre el bé i el mal, gelosies envers els germans petits, reproducció de rols de gènere, etc.

QUÈ ES POT FER A L'ESCOLA AMB LA IMATGE?

1. treball al voltant de la fotografia: fer-ne, aprendre perspectives, revelar els negatius, aprendre què hi ha més enllà de la fotografia, etc.


2. treball amb pel·lícules/dibuixos: veure'ls, fer-ne, etc.


3. treball sense imatge?: la ràdio

A l'escola massa vegades s'utilitza la tele sense donar-li massa importància i pensant que és només una eina d'entreteniment, "va, els posem un vídeo avui que plou ia xií els tenim tranquilets..." i allò que no pensem és quin és allò que els nens en treuran d'aquells dibuixos, pel·lícula que pensem que són totalment inofensius...

Cal estar ben atents a allò que volem que vegin els nens, a l'aula i també a casa!

RÀDIO A L'ESCOLA

Divendres passat la classe es va fer a Expodidàctica però, per un problema laboral, no vaig poder anar-hi.

En la darrera classe en Pitu va proposar-nos que féssim una intervenció radiofònica, tot explicant-nos com es pot treballar la ràdio dins una aula d'infantil o primària.

- treball de la llengua oral i escrita

- treball per perdre la por al fet de parlar en públic

- treball cooperatiu

- treball de comunicació

La ràdio pot treballar-se des de totes les àrees curriculars, on s'ha afegit una nova competència com ho és la competència lingüística i visual.

La ràdio permet diferents activitats, a banda de reelaborar programes ja existents en les emisores dels adults, com informatius, esports, etc. podem representar obres de teatre, explicar contes, en els quals el treball de l'expressió oral és molt més ric.

Com que a l'aula no vam poder escoltar cap emisora infantil, i com que tampoc vaig poder assistir a la visita a Exodidàctica, he fet una petita incursió a internet on he trobat programes radiofònics escolars.

L'adreça és la següent:

http://www.edu365.cat/eduradio/escoles/index.htm#mol1

La ràdio

Parlant de les possibilitats que té un mitjà de comunicació com la ràdio a les aules vaig recordar la meva experiència com a alumne...



Crec que era a 6è o a 7è d'EGB (sóc d'una altra generació) que la Rosa Maria, la meva mestra de llengua catalana a l'Escola Nabí, ens va oferir la possibilitat de confeccionar un programa de ràdio



QUINA EMOCIÓ!!!!



Amb els demés companys de classe vam crear un guió d'una obra de teatre, i al cap d'uns dies de treballar-lo a l'aula, de "matxacar" els pares per escoltar la ràdio "de veritat" a tota hora i assajar el guió creat, va arribar el dia esperat,



VAM ANAR A LA RÀDIO!!!



Allà vam representar, evidentment amb la veu, la nostra obra teatral veient com els professionals, crec que de Catalunya Ràdio, feien anar els "mandos" tècnics com si fos una cosa de bufar i fer ampolles...



Com a nena jo m'ho vaig passar molt bé fent ràdio amb els meus companys i crec que és una activitat que segueix vigent i que, sense adonar-te'n, aprens un munt de coses (expressió oral, expressió escrita, entonació de la veu, treball en equip), i sobretot, em va fer despertar la curiositat cap a un mitjà que fins aleshores no li havia prestat massa atenció i del qual avui dia no podria desprendre'm...